<< Altres entrevistes

"Per completar el gran treball que fa la infermeria en la prevenció de caigudes, ens falta implicar més els familiars"

Nacho Molina, responsable del Grup de treball de prevenció de caigudes

Tot i els esforços realitzats per l'àrea d'infermeria des que l'any 2007 es posés en marxa el primer protocol de prevenció de caigudes i la posterior inclusió d'aquest projecte en l'Aliança per a la Seguretat dels Pacients, la FHES no ha aconseguit reduir de manera dràstica el nombre de caigudes de pacients. El registre escrupolós d'aquests esdeveniments adversos ha permès detectar aspectes de millora i evitar situacions que podrien desembocar en caigudes, però encara queda camí per recórrer. L'educació dels familiars és, segons el responsable del grup de treball sobre el tema, Nacho Molina, la gran assignatura pendent.

En el nou protocol de prevenció de caigudes que ara s'està actualitzant es rebaixarà l'índex a partir del qual un pacient té risc elevat de patir-ne. Per què es modifica? 

Hem detectat moltes caigudes en pacients que, per la seva classificació en l'escala Downton, que és el mètode que es fa servir per classificar els pacients segons el seu risc de patir caigudes, al nostre hospital no se'ls considerava de risc elevat. Després de revisar les dades, el Grup de treball de prevenció de caigudes ha consensuat reduir aquest índex, de manera que ara s'aplicaran mesures preventives també en els pacients que tenen un índex de Downton igual o superior a 4, enlloc de 7, com abans. Esperem evitar d'aquesta manera més incidents.

A més, en el protocol se separaran les caigudes de les contencions. Per què?

Hem aprofitat que tocava actualitzar el document per separar aquests dos conceptes, perquè tot i que els separa una línia molt prima, són dos aspectes diferents. Les contencions són una mesura més de totes les que tenim per prevenir les caigudes, com ho poden ser l'ús del timbre, de sabatilles tancades o pujar les baranes del llit. Però les contencions s'utilitzen també com a darrera opció per evitar lesions en pacients que estan agitats. Per tant, són dos conceptes que calia separar. A més, també ens ho demana l'Acreditació. Hem comprat nou material per a les contencions i en breu presentarem el protocol específic. Estem segurs que a infermeria ens serà molt útil.

De quina quantitat de caigudes parlem?

Les últimes dades indiquen que tenim una taxa de caigudes de 9,4% per cada 1.000 dies d'estada. Des que es va iniciar la implantació del protocol de caigudes l'any 2007, hem estat mol escrupolosos en el seu registre i avui tenim una cultura de registre d'esdeveniments adversos, ja no únicament de caigudes, molt consolidada. La infermeria s'ha implicat molt en aquest tema i deixa constància de cada petita caiguda, encara que sigui lleu. D'aquesta manera, quan al 2009 vam entrar a formar part de l'Aliança per la seguretat dels pacients i se'ns va comparar amb la resta d'hospitals de Catalunya, el nostre índex de caigudes era dels més elevats, però no perquè els nostres pacients caiguessin més, sinó perquè ho registràvem tot. I això ens ha servit per detectar molts aspectes de millora durant aquest temps.

Quines són les causes més freqüents de les caigudes a l'Hospital?

Ara mateix, la majoria de caigudes són de pacients que, tot i que han estat detectats com a risc alt, han aconseguit saltar-se les mesures que les havíem aplicat o no han seguit els consells que els havíem donat, i han caigut. Parlem, sobretot, de gent gran entre la qual petits detalls com portar les sabatilles tancades poden evitar moltes caigudes. Molts cops se salten les mesures no perquè no vulguin complir-les, sinó perquè no volen molestar. Però insistim sempre que és millor que ens avisin a nosaltres o als familiars que haver de patir les conseqüències que puguin tenir les caigudes.

I quines són aquestes conseqüències?

Tot i que som dels hospitals que més caigudes declara, també som dels que menys conseqüències greus té, com fractures d'húmer, de fèmur o traumatismes cranioencefàlics. De fet, només un terç de les caigudes a l'Hospital comporten lesió. I això és perquè estem aplicant bé les mesures. Però en general, les caigudes poden complicar les patologies i allargar ingressos.

Llavors, què li queda a la FHES per millorar en la prevenció de caigudes?

Tot el que s'ha aconseguit fins ara és gràcies al treball i la implicació tant del Grup de treball de millora del protocol de caigudes i contenció com de la infermeria, que està molt involucrada en el tema. Ara ens falta implicar els familiars. Hem d'acabar de fer-los entendre la importància de les mesures que s'han de prendre i dels consells que els donem, amb l'objectiu final que els adquireixin com a hàbits. La prevenció de caigudes és un procés de tots, de professionals, família i pacients, i només amb la unió de tots ells de podrem fer que disminueixin.

Compartir a Facebook Compartir a Twitter